Trobareu en negre el que no es proposa modificar, en negre ratllat el que es suprimeix i en vermell el nou redactat
Associació d'Ateus de Catalunya. Estatuts
Preambul Davant la constatació de l'efímer de la vida i la incertesa que desperta la mort, els éssers humans ens interroguem, de forma recurrent, sobre les grans qüestions que afecten la nostra existència. Solem donar a aquestes preguntes respostes molt diverses, respostes que sovint es forgen en el nostre cervell de manera emotiva, sense cap tipus de fonament racional. Són respostes basades en la tradició, en l'aprenentatge, en l'acceptació acrítica de l'autoritat, en l'adhesió intuïtiva.
No obstant això, bona part dels éssers humans també considerem que és possible respondre de forma consistent, ponderada i racional a aquests consideracions. L'ésser humà és un animal que es caracteritza per les seves capacitats afectives, que viu i sent en el món, i això és sovint el que li proporciona major satisfacció vital, però és també un ésser que destaca per la seva capacitat de raonar, d'analitzar de forma lògica la informació que rep del seu entorn i d'extreure conclusions que li permeten acostar-se al coneixement intrínsec de la realitat, i aquest és un potencial que no podem desaprofitar si de veritat volem donar una resposta plausible a les qüestions fonamentals de l'existència.
Aquesta capacitat potencial de raonar, per ser realment efectiva, s'ha de posar en pràctica amb responsabilitat, amb el major grau de rigor possible, però per si sol això tampoc és suficient, també ha de poder exercir de manera autònoma, amb total independència i sense restriccions de cap índole, és a dir, requereix d'un entorn on hi hagi llibertat per pensar. Només mitjançant l'exercici de la consciència lliure estarem en condicions d'arribar a conèixer la realitat última de la natura i, en conseqüència, del propi ésser humà. Estem convençuts que la natura és assequible al coneixement, tant com per suposar que amb el transcurs dels segles puguem reduir progressivament l'àmbit del desconegut i arribar a fer més suportable l'existència de l'ésser humà, satisfer les seves necessitats vitals i millorar les seves expectatives personals, per tal de fer més agradable el seu trànsit per la vida.
Encara que el coneixement per si sol no millorarà les nostres condicions de vida si hem de reconèixer que el progrés és hereu del coneixement. És cert que els éssers humans, com a espècie, mostrem en massa ocasions un comportament poc coherent en el respecte cap als nostres semblants i l'equilibri del medi que ens sustenta, fins i tot fins arribar a posar en perill la nostra pròpia supervivència. Al llarg de la història els éssers humans hem progressat tecnològicament de forma notable, mentre que en l'àmbit social el nostre avanç ha estat molt menys significatiu, menys sensible. Amb excessiva freqüència els interessos particulars s'han imposat sobre les necessitats col·lectives i l'egoisme ha induït a buscar el propi i immediat benefici en detriment de les condicions de vida dels nostres semblants.
En aquest context, les persones capaces de pensar amb llibertat sense donar les coses per sabudes, de qüestionar les veritats generalment acceptades, de discrepar si cal del discurs dominant, de criticar públicament les afirmacions imposades per la tradició han constituït una avantguarda que ha permès combatre la ignorància i la superstició, i assolir molts dels èxits més remarcables del pensament humà.
Els homes i dones que vam començar aquesta singladura ho fem des de la convicció que els suposats déus i éssers intangibles, els seus intermediaris i els paradisos que ens prometen no aconseguiran la millora d'aquest món, perquè basen tot el seu discurs sobre una enorme ficció i les seves promeses van dirigides principalment a aconseguir l'adhesió acrítica dels seus adeptes, no a descobrir la realitat. Res ens espera després de la mort, perquè amb la fi de la vida deixem senzillament d'existir com a éssers humans i passem a ser matèria desorganitzada, sense alè, sense vida. Només les nostres obres i les nostres eventuals contribucions al coneixement, en definitiva el nostre llegat, romanen.
Les persones que compartim aquesta visió del món estem convençudes que només unint els nostres esforços sobre la base d'una raó lliure de prejudicis i orientada al progrés de tota la humanitat podrem avançar en els camins de la llibertat, la igualtat de drets, la fraternitat, la solidaritat i la pau. Per aconseguir-ho subscrivim aquests estatuts, que pretenen convertir-se en els fonaments per a la construcció d'una unió lliure de ateus, agnòstics, lliurepensadors, escèptics i racionalistes desitjosos de llegar a les generacions futures un món millor que el que al seu dia vam rebre dels nostres predecessors.
No obstant això, bona part dels éssers humans també considerem que és possible respondre de forma consistent, ponderada i racional a aquests consideracions. L'ésser humà és un animal que es caracteritza per les seves capacitats afectives, que viu i sent en el món, i això és sovint el que li proporciona major satisfacció vital, però és també un ésser que destaca per la seva capacitat de raonar, d'analitzar de forma lògica la informació que rep del seu entorn i d'extreure conclusions que li permeten acostar-se al coneixement intrínsec de la realitat, i aquest és un potencial que no podem desaprofitar si de veritat volem donar una resposta plausible a les qüestions fonamentals de l'existència.
Aquesta capacitat potencial de raonar, per ser realment efectiva, s'ha de posar en pràctica amb responsabilitat, amb el major grau de rigor possible, però per si sol això tampoc és suficient, també ha de poder exercir de manera autònoma, amb total independència i sense restriccions de cap índole, és a dir, requereix d'un entorn on hi hagi llibertat per pensar. Només mitjançant l'exercici de la consciència lliure estarem en condicions d'arribar a conèixer la realitat última de la natura i, en conseqüència, del propi ésser humà. Estem convençuts que la natura és assequible al coneixement, tant com per suposar que amb el transcurs dels segles puguem reduir progressivament l'àmbit del desconegut i arribar a fer més suportable l'existència de l'ésser humà, satisfer les seves necessitats vitals i millorar les seves expectatives personals, per tal de fer més agradable el seu trànsit per la vida.
Encara que el coneixement per si sol no millorarà les nostres condicions de vida si hem de reconèixer que el progrés és hereu del coneixement. És cert que els éssers humans, com a espècie, mostrem en massa ocasions un comportament poc coherent en el respecte cap als nostres semblants i l'equilibri del medi que ens sustenta, fins i tot fins arribar a posar en perill la nostra pròpia supervivència. Al llarg de la història els éssers humans hem progressat tecnològicament de forma notable, mentre que en l'àmbit social el nostre avanç ha estat molt menys significatiu, menys sensible. Amb excessiva freqüència els interessos particulars s'han imposat sobre les necessitats col·lectives i l'egoisme ha induït a buscar el propi i immediat benefici en detriment de les condicions de vida dels nostres semblants.
En aquest context, les persones capaces de pensar amb llibertat sense donar les coses per sabudes, de qüestionar les veritats generalment acceptades, de discrepar si cal del discurs dominant, de criticar públicament les afirmacions imposades per la tradició han constituït una avantguarda que ha permès combatre la ignorància i la superstició, i assolir molts dels èxits més remarcables del pensament humà.
Els homes i dones que vam començar aquesta singladura ho fem des de la convicció que els suposats déus i éssers intangibles, els seus intermediaris i els paradisos que ens prometen no aconseguiran la millora d'aquest món, perquè basen tot el seu discurs sobre una enorme ficció i les seves promeses van dirigides principalment a aconseguir l'adhesió acrítica dels seus adeptes, no a descobrir la realitat. Res ens espera després de la mort, perquè amb la fi de la vida deixem senzillament d'existir com a éssers humans i passem a ser matèria desorganitzada, sense alè, sense vida. Només les nostres obres i les nostres eventuals contribucions al coneixement, en definitiva el nostre llegat, romanen.
Les persones que compartim aquesta visió del món estem convençudes que només unint els nostres esforços sobre la base d'una raó lliure de prejudicis i orientada al progrés de tota la humanitat podrem avançar en els camins de la llibertat, la igualtat de drets, la fraternitat, la solidaritat i la pau. Per aconseguir-ho subscrivim aquests estatuts, que pretenen convertir-se en els fonaments per a la construcció d'una unió lliure de ateus, agnòstics, lliurepensadors, escèptics i racionalistes desitjosos de llegar a les generacions futures un món millor que el que al seu dia vam rebre dels nostres predecessors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada