Proposta de candidats al consell executiu

Recordem que amb la presentació de candidats a President i Vicepresident es suficient.
El termini per presentar candidatures s'acaba el dia 22 de novembre.

Candidatura num. 1:
L'anterior Consell Executiu ha presentat la proposta de candidatura que s'indica a continuació:

President:                  A. Riba
Vicepresident:           M. Blanco
Secretària:                 F. Pizarro
Tresorer:                   J. Serrano
Vocal Tertúlies:        T. Mallorques
Vocal:                       J.C. Marset

Altres vocals es poden afegir abans, durant o desprès de l’Assemblea

PROPOSTES D'ESMENA ALS ESTATUTS

Les propostes d'esmena als estatuts es mpoden presentar fins el dia 22 de novembre de 2011.

En aquest apartat publicarem les que anem rebent fins aquella data.

Proposta núm 1 d'en Miguel Sch.:

Me parece un buen preámbulo. Igualmente, sirva o no, objeto lo iguiente:

"És cert que els éssers humans, com a espècie, mostrem en massa ocasions un comportament poc coherent en el respecte cap als nostres semblants i l'equilibri del medi que ens sustenta, fins i tot fins arribar a posar en perill la nostra pròpia supervivència."

No hay peligro para la supervivencia para la especie. Y fácilmente podrá romperse el record de 1000 millones de hambrientos por el progreso de la agricultura unido al aumento demográfico.Mi alternativa rezaría así:

Nuestra condición racional también nos permite ver que el descuido de las cuestiones demográficas implica una aceptación del progreso que permite que crezca la humanidad y, a la vez, que se ensanchen cada vez más los problemas de la miseria y otros. Frente a la tradcional perspectiva irreflexiva que justifican el sexo sólo en tanto áctividad procreadora, sigue pendiente una reflexión sobre las implicaciones del crecimiento demográfico.

PROPOSTA D'ESTATUTS

Trobareu en negre el que no es proposa modificar, en negre ratllat el que es suprimeix i en vermell el nou redactat

Associació d'Ateus de Catalunya. Estatuts

Preambul

Davant la constatació de l'efímer de la vida i la incertesa que desperta la mort, els éssers humans ens interroguem, de forma recurrent, sobre les grans qüestions que afecten la nostra existència. Solem donar a aquestes preguntes respostes molt diverses, respostes que sovint es forgen en el nostre cervell de manera emotiva, sense cap tipus de fonament racional. Són respostes basades en la tradició, en l'aprenentatge, en l'acceptació acrítica de l'autoritat, en l'adhesió intuïtiva.
No obstant això, bona part dels éssers humans també considerem que és possible respondre de forma consistent, ponderada i racional a aquests consideracions. L'ésser humà és un animal que es caracteritza per les seves capacitats afectives, que viu i sent en el món, i això és sovint el que li proporciona major satisfacció vital, però és també un ésser que destaca per la seva capacitat de raonar, d'analitzar de forma lògica la informació que rep del seu entorn i d'extreure conclusions que li permeten acostar-se al coneixement intrínsec de la realitat, i aquest és un potencial que no podem desaprofitar si de veritat volem donar una resposta plausible a les qüestions fonamentals de l'existència.
Aquesta capacitat potencial de raonar, per ser realment efectiva, s'ha de posar en pràctica amb responsabilitat, amb el major grau de rigor possible, però per si sol això tampoc és suficient, també ha de poder exercir de manera autònoma, amb total independència i sense restriccions de cap índole, és a dir, requereix d'un entorn on hi hagi llibertat per pensar. Només mitjançant l'exercici de la consciència lliure estarem en condicions d'arribar a conèixer la realitat última de la natura i, en conseqüència, del propi ésser humà. Estem convençuts que la natura és assequible al coneixement, tant com per suposar que amb el transcurs dels segles puguem reduir progressivament l'àmbit del desconegut i arribar a fer més suportable l'existència de l'ésser humà, satisfer les seves necessitats vitals i millorar les seves expectatives personals, per tal de fer més agradable el seu trànsit per la vida.
Encara que el coneixement per si sol no millorarà les nostres condicions de vida si hem de reconèixer que el progrés és hereu del coneixement. És cert que els éssers humans, com a espècie, mostrem en massa ocasions un comportament poc coherent en el respecte cap als nostres semblants i l'equilibri del medi que ens sustenta, fins i tot fins arribar a posar en perill la nostra pròpia supervivència. Al llarg de la història els éssers humans hem progressat tecnològicament de forma notable, mentre que en l'àmbit social el nostre avanç ha estat molt menys significatiu, menys sensible. Amb excessiva freqüència els interessos particulars s'han imposat sobre les necessitats col·lectives i l'egoisme ha induït a buscar el propi i immediat benefici en detriment de les condicions de vida dels nostres semblants.
En aquest context, les persones capaces de pensar amb llibertat sense donar les coses per sabudes, de qüestionar les veritats generalment acceptades, de discrepar si cal del discurs dominant, de criticar públicament les afirmacions imposades per la tradició han constituït una avantguarda que ha permès combatre la ignorància i la superstició, i assolir molts dels èxits més remarcables del pensament humà.
Els homes i dones que vam començar aquesta singladura ho fem des de la convicció que els suposats déus i éssers intangibles, els seus intermediaris i els paradisos que ens prometen no aconseguiran la millora d'aquest món, perquè basen tot el seu discurs sobre una enorme ficció i les seves promeses van dirigides principalment a aconseguir l'adhesió acrítica dels seus adeptes, no a descobrir la realitat. Res ens espera després de la mort, perquè amb la fi de la vida deixem senzillament d'existir com a éssers humans i passem a ser matèria desorganitzada, sense alè, sense vida. Només les nostres obres i les nostres eventuals contribucions al coneixement, en definitiva el nostre llegat, romanen.
Les persones que compartim aquesta visió del món estem convençudes que només unint els nostres esforços sobre la base d'una raó lliure de prejudicis i orientada al progrés de tota la humanitat podrem avançar en els camins de la llibertat, la igualtat de drets, la fraternitat, la solidaritat i la pau. Per aconseguir-ho subscrivim aquests estatuts, que pretenen convertir-se en els fonaments per a la construcció d'una unió lliure de ateus, agnòstics, lliurepensadors, escèptics i racionalistes desitjosos de llegar a les generacions futures un món millor que el que al seu dia vam rebre dels nostres predecessors.

 

 

Capítol I. Nom, Objecte Social, Organització

Article 1

El nom de l’Associació és “ATEUS DE CATALUNYA” "Associació d'Ateus de Catalunya" (en endavant l’Associació), fundada al solstici d’hivern de 1993.

En llengua castellana l’Associació serà coneguda com “ATEOS DE CATALUNYA”.

Aquests estatuts s'ajusten a la Llei 4/2008, de 24 d’abril del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques.

Article 2

És objectiu de l’Associació agrupar, sense ànim de lucre, els ciutadans amb una ètica, una moral, uns valors socials i unes normes de conducta atees, democràtiques i tolerants, basats en l’home, la natura, la ciència i els drets humans naturals, desenvolupant en benefici de la col·lectivitat associada, i de la societat en general, les següents finalitats:

1. Estendre l’ètica i la moral atees.
2. Promoure activitats culturals, socials, de lleure, de formació i de solidaritat basades en l’ètica i la moral atees.
3. Impulsar un Estat efectivament laic en tots els seus àmbits: legislació, imatge, escola pública i concertada, tots els àmbits dels poders legislatiu, executiu i judicial, mantenint un escrupulós respecte a la llibertat individual de creences i d’associació, i foragitant tota discriminació per motius religiosos al nostre país.
4. Organitzar, gestionar, promoure i participar en actes, manifestacions i activitats de tota mena congruents amb els objectius enunciats.

1.      Agrupar els ateus

2.      Recollir i coordinar les opinions i les accions dels ateus

3.      Promoure la difusió de l’ateisme

4.      Promoure la difusió i la implantació de la laïcitat

5.      Defensar els drets i les llibertats dels ateus i dels ciutadans en general, especialment la llibertat de consciència

6.      Promoure el progrés social i la solidaritat entre tots els ciutadans

Per a assolir aquestes finalitats, es duran a terme les següents activitats:

1. Organitzar, gestionar, promoure i participar en actes, manifestacions i activitats de tota mena congruents amb els objectius enunciats.
2. Promoure activitats culturals, socials, de lleure, de formació i de solidaritat basades en l’ètica i la moral atees.

Article 3

Mentre l’Assemblea General no n’estableixi una, l’Associació no tindrà seu social però a efectes de notificacions es fixa el domicili de Barcelona c/Riera de Sant Andreu, 75-77, 3r 1a, codi postal 08030.

La seu social de l’Associació s’estableix al c. Daoiz i Velarde 30-32, 08028 Barcelona.

Article 4

L’àmbit d’actuació de l’Associació és majoritàriament Catalunya i, per tal d’assolir els objectius socials pot mantenir relacions amb altres entitats i organismes.

Podrà també, previ acord per majoria absoluta de l’Assemblea General, federar-se o confederar-se amb altres entitats del mateix caire, nacionals, estrangeres o internacionals.

Article 5

L’Associació es constitueix en persona jurídica, amb plena capacitat per adquirir, posseir, administrar i alienar béns i drets de tota mena.

Pot contreure obligacions i exercir accions de totes classes, sense altres limitacions que les establertes per les lleis.

Article 6

Els ingressos de l’Associació provenen de les quotes socials ordinàries i extraordinàries, dels bens patrimonials de l’entitat, de donacions i de subvencions.

Article 7

El pressupost de cada exercici, aprovat per l’Assemblea General, quedarà automàticament prorrogat en acabar l’exercici, cada partida en proporció al temps que duri la pròrroga, fins la celebració d’Assemblea General que aprovi el pressupost següent.

Article 8

Les disposicions normatives de les Assemblees Generals de socis, del President i del  Consell Consultiu han de ser comunicades als socis de forma adient.

CAPÍTOL II. Els socis

Article 9

El nombre de socis de l’Associació es il·limitat.

Article 10

Poden ingressar com a socis les persones que ho demanin per escrit i siguin admeses pel President. La sol·licitud d’ingrés d’un menor d’edat ha de ser feta pel seu representant legal.

L’admissió de socis és potestativa del President, el qual no ha de justificar cap refús de sol·licitud d’ingrés, encara que escoltarà l’opinió del Consell Consultiu.

A proposta de la Junta o del 10% dels socis, l’Assemblea General podrà nomenar socis d’honor.

Article 11

La presentació de la sol·licitud d’ingrés pressuposa l’acceptació d’aquests Estatuts i de totes les altres disposicions que regeixen la vida social.

Article 12

A tots els socis se’ls expedirà el títol acreditatiu de la seva condició, de la manera i amb la periodicitat que fixi el President.

Article 13

Tots els socis tenen dret a:

1. Assistir i participar als actes i fer ús dels altres serveis i facilitats que l’Associació organitzi o hi participi, sempre d’acord amb les condicions d’assistència o participació i amb les limitacions que s’hagin establert.
2. Entrar al local social, quan es tingui, i fer us de les seves instal·lacions i serveis, dintre dels horaris regulars d’obertura i amb les condicions d’utilització que es fixin.
3. Ser electors i elegibles per als càrrecs de President, Vice-president o Vocals del Consell Consultiu, amb les limitacions dels articles 32 i 38 dels presents Estatuts, excepte els socis d’honor.
4. Els socis menors d’edat tindran les limitacions als drets d’aquest article que marquin les lleis i que les activitats aconsellin a criteri del President.
5. Ésser informats de la marxa de l’associació i, en particular, d’ésser informats de la identitat dels altres associats, del nombre d’altes i baixes i de l’estat de comptes.
6. Ésser informats pel President, un cop convocada l’Assemblea i amb l’antelació suficient, de l’Ordre del Dia corresponent, i rebre’n informació verbal durant la reunió.
7. Obtenir un exemplar dels estatuts vigents i de les disposicions de les Assemblees Generals i del President.
8. Els socis d’honor tenen veu però no tenen dret a votar.

Article 14

Els socis, excepte els socis d’honor, satisfaran les quotes ordinàries i extraordinàries que s’estableixin, dintre dels terminis i al lloc de pagament que fixi el President. El President pot suspendre total o parcialment dels seus drets, excepte els de participació en Assemblees i ser electors i elegibles, i donar de baixa els socis que no estiguin al corrent de pagament de les seves quotes.

Article 15

Cap soci no pot al·legar desconeixement d’aquests Estatuts, ni de les disposicions de les Assemblees General ni de les del President que hagin estat comunicades segons estableix l’article 8.

Article 16

Totes les comunicacions trameses a l’adreça que el soci hagi donat a l’Associació es consideraran vàlidament notificades. Igualment es consideraran vàlidament presentats al cobrament tots els rebuts adreçats al compte bancari que el soci hagi indicat.

Correspon al soci informar l’Associació, en el moment que es produeixin, dels canvis d’adreça i de compte bancari.

Article 17

L’Associació no és responsable de les pèrdues, danys i perjudicis causats pels socis. La responsabilitat serà sempre del soci o socis causants.

Article 18

Cap soci, ni cap altre persona, no pot fer ús del nom de l’Associació sense permís escrit previ del President.

Article 19

Qualsevol compromís, econòmic o altre, adquirit en nom de l’Associació sense tenir autorització escrita prèvia del President per a fer-ho és responsabilitat personal de qui l’hagi adquirit.

Article 20

Qualsevol conducta inadequada dels socis que pugui ser considerada perjudicial per a l’Associació o el seu bon nom, pot ser sancionada fins amb la suspensió de drets, excepte els de participació en Assemblees i ser elector i elegible, o la baixa com a soci de l’entitat, per acord del President, sentit el Consell Consultiu, i amb l’audiència prèvia de l’interessat, segons el procediment disciplinari que proposi el Consell Consultiu, i s’aprovi en Assemblea.

Article 21

La condició de soci es pot perdre, amb pèrdua de tots els drets com a soci, per acord del President, per:

1. Voluntat del soci, manifestada per escrit. Quan es tracti de soci menor d’edat, a petició del seu representant legal. No podrà ser acceptada la sol·licitud de baixa voluntària si el soci no està al corrent de pagament de llurs quotes socials i podrà ser refusada si estigues sotmès a procediment disciplinari.
2. Deixar de satisfer, dintre dels terminis establerts, les quotes socials.
3. Les disposicions de l’article 20.

CAPÍTOL III. Les Assemblees Generals

Article 22

Les Assemblees Generals, ordinàries o extraordinàries, son l’òrgan suprem de l’Associació. Els acords que s’hi prenguin, per majoria simple dels presents, quant aquests Estatuts no imposin una majoria més qualificada, son vàlids sempre que no s’oposin a aquests Estatuts.

Article 23

1. L’Assemblea estarà constituïda per tots els socis existents a la data de la convocatòria, que hi seran citats.
2. Els socis podran delegar per escrit la representació i vot en un altre soci. Cap assistent no pot acreditar un nombre de vots superior a tres.
3. Les delegacions d’assistència computaran a tots els efectes com si el soci representat fos present a l’Assemblea.

Article 24

Cada any se celebrarà Assemblea General Ordinària amb l’objecte d’examinar i, si s’escau, aprovar la memòria i estat de comptes de anual corresponent a l’exercici anterior i el pressupost de l’exercici actual, elegir President i el Consell Consultiu, els anys que correspongui fer-ho, i tractar de qualsevol altre afer que el President sotmeti a deliberació.

L’Assemblea General Ordinària tindrà lloc durant els sis primers mesos després del tancament econòmic.

També s’inclouran a l’Ordre del Dia els assumptes que proposi el Consell Consultiu.

Article 25

Les Assemblees Generals Extraordinàries se celebraran quan les convoqui el President i només s’hi podran tractar els assumptes que figurin a l’Ordre del Dia. El President ha de convocar Assemblea General Extraordinària quan li ho demani per escrit al menys un vint per cent dels socis argumentant els motius o finalitat de la petició, o bé a requeriment del Consell Consultiu.

Les Assemblees Generals Extraordinàries se celebraran a convocatòria del President, per la seva iniciativa, a requeriment del Consell Consultiu, o quan li ho demani al menys un deu per cent dels socis, petició que haurà de fer-se per escrit amb argumentació de motius o finalitat.

A l'Assemblea General Extraordinària es podran incloure un o més assumptes en l'ordre del dia, quan així ho demanin al menys un deu per cent dels socis. Si l'Assemblea ja ha estat convocada, la sol·licitud s'ha de fer en el primer terç del període entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió, a fi que es puguin informar tots els associats de l'ampliació de l'ordre del dia.

En el moment de la celebració de l'Assemblea no es poden incloure temes diferents dels que constin a l'ordre del dia excepte que:

§  estiguin la totalitat dels socis/es de l'entitat a l'Assemblea (Assemblea Universal)

§  sigui per convocar una nova assemblea.

Article 26

Les Assemblees Generals es convocaran al menys trenta dies abans de la data de celebració, quedant amb l’excepció de les Assemblees Generals Extraordinàries convocades pels socis, que el termini serà un màxim de 30 dies a comptar des del dia de la sol·licitud. Les Assemblees Generals quedaran vàlidament constituïdes en primera convocatòria per a deliberar i prendre els acords pertinents si hi assisteixen més de la meitat dels convocats. Si per manca d’assistents no pogués reunir-se l’Assemblea en primera convocatòria, por fer-ho en segona convocatòria trenta minuts després de l’hora assenyalada per a la primera i prendre els acords que s’escaiguin, sigui quin sigui el nombre d’assistents. Al principi de l’Assemblea s’escollirà una mesa que dirigirà els debats i un secretari que aixecarà acta que signarà amb el President de l’Associació.

Els debats seran conclosos per les votacions pertinents però caldrà exhaurir totes les possibilitats de consens abans de sotmetre les qüestions a votació.

Article 27

Quan en una Assemblea General s’hagi d’elegir un nou President i/o Consell Consultiu, es convocarà al menys trenta dies abans de la data límit de presentació de candidatures.

Article 28

Les votacions d’eleccions amb més d’una candidatura seran secretes. També ho seran aquelles en que ho demani algun dels assistents.

CAPÍTOL IV. El President

Article 29

L’Associació és governada per un President, ajudat per un Consell Executiu nomenat per ell, amb l’assessorament del Consell Consultiu.

S’escollirà també un Vice-president que en absència del President farà les seves funcions.

Article 30

És funció del President complir i fer complir aquests Estatuts i els acords de les Assemblees Generals, resolent els dubtes d’interpretació que es presentin; administrar els béns de l’Associació; organitzar els serveis i actes propis de l’entitat; nomenar o contractar el personal de serveis i, si s’escau, fixar el sou; i en general, resoldre qualsevol assumpte d’interès per l’Associació.

També és funció del President representar oficialment l’Associació, orientar-ne el funcionament general, presidir les Assemblees Generals i atendre tots els afers que afectin l’Entitat.

Article 31

El President nomenarà responsables de les diverses tasques de l’Associació a socis de la seva confiança que seran aprovats pel Consell Consultiu.

Com a mínim hi haurà:

• Un secretari, que durà el llibre d’altes i baixes de socis, dirigirà la secretaria, tindrà al corrent tota la documentació legal exigible que no correspongui al tresorer, prepararà la memòria anual, expedirà els certificats que calgui i custodiarà la documentació i el segell de l’Associació.
• Un tresorer, que controlarà i autoritzarà els pagaments i cobraments, durà el llibre de caixa, tindrà al corrent la documentació i obligacions legals exigibles de caràcter econòmic i fiscal, expedirà els rebuts de les quotes dels socis, presentarà els estats de comptes dels exercicis acabats i prepararà el pressupost de l’exercici següent.

Les tasques dels demés membres del Consell Executiu seran fixades pel President.

Article 32

Són elegibles com a President i Vice-president els socis amb més de dos anys d’antiguitat a la data d’elecció.

Article 33

Les candidatures a President i Vice-president seran tancades, es presentaran per escrit al menys trenta dies abans de l’Assemblea General en la que s’hagi de celebrar l’elecció.

Article 34

El President i el Vice-president són elegits per un mandat de quatre anys per l’Assemblea General Ordinària o, en circumstàncies excepcionals, per una extraordinària.

CAPÍTOL V. El Consell Consultiu

Article 35

El Consell Consultiu estarà format pels Ex-presidents que siguin socis i un màxim de quinze persones escollides a l’Assemblea General on es faci l’elecció del President.

Les normes de convocatòria dels membres electius seran les mateixes que per President i Vice-president amb les excepcions següents:

Les candidatures seran tancades però l’elecció serà feta amb llista única i vot nominal a tants candidats com a màxim com vacants a cobrir. Es comptaran tots els vots rebuts per a cada candidat i se sumaran tots els de la mateixa candidatura. Els llocs de Conseller seran repartits entre candidatures de forma directament proporcional.

Dins de cada candidatura obtindran lloc de Conseller els socis més votats fins a cobrir les places adjudicades.

Tot i establir-se el sistema electoral, es procurarà que hi hagi una candidatura unitària.

El nombre de membres nats no podrà superar els d’elecció.

Article 36

Les funcions del Consell Consultiu seran:

1. Assessorar al President en totes les qüestions que aquest l’hi sotmeti.
2. Proposar al President totes les mesures que estimi adients.
3. Informar tots els casos de refús de sol·licituds d’ingrés.
4. Donar el seu parer en totes les propostes de sanció.
5. Proposar el procediment disciplinari i les seves possibles modificacions.
6. Incloure a l’Ordre del Dia de les Assemblees Generals aquells assumptes d’importància que no siguin inclosos pel President.
7. En casos excepcionals, requerir al President perquè convoqui Assemblea General.
8. Establirà les seves normes de funcionament.
9. Per majoria de 4/5 podrà, en casos molt excepcionals, cessar al President o assumir-ne les seves funcions, convocant en el mateix acte l’Assemblea General Extraordinària on s’escolleixin nous President, Vice-president, i membres electius del Consell Consultiu, que no podrà demorar-se més enllà de dos mesos.
10. Donar el vist i plau a les propostes de responsable de les diverses tasques de l’Associació que els proposi el President.

Article 37

És elegible com a membre del Consell Consultiu qualsevol soci, procurant-se que siguin persones de manifesta solvència ètica i de trajectòria reconeguda públicament.

Article 38

Tots els càrrecs de l’Associació seran gratuïts no retribuïts.

Cap persona que cobri un sou de l’Associació podrà ocupar un càrrec als òrgans de direcció.

CAPÍTOL VI. Reforma dels Estatuts

Article 39

Les reformes dels presents Estatuts hauran de ser aprovades en Assemblea General Extraordinària convocada a tal fi, amb el vot favorable de 2/3 dels socis presents, excepte els articles 1, 2 i 39 que precisaran una majoria de 4/5.

Article 40

El Consell Consultiu a proposta del President o de qualsevol soci estudiarà, unificarà, modificarà i informarà de les propostes de reformes dels estatuts, sobre les que decidirà l’Assemblea.

En cas que les propostes obtinguin entre el 50 i el 66% de recolzament, o entre el 50 i el 80% en els casos dels  articles 1, 2 i 39 l’Assemblea es dotarà del mètode per buscar una solució amb el màxim de consens possible, sense modificar l’article 39.

CAPÍTOL VII. Dissolució i fusió de l’Associació

Article 41

L’Associació es dissoldrà per acord pres per almenys ¾ dels socis presents en Assemblea General Extraordinària convocada amb aquesta única finalitat.

El Consell Consultiu es constituirà en comissió liquidadora i seran cessats President i Vice-president.

Els béns de que disposi l’Associació seran destinats a organitzacions no governamentals laiques sense ànim de lucre.

Article 42

La fusió de l’Associació amb una altra entitat que impliqui la pèrdua o limitació de la independència de l’Associació ha de ser aprovada per almenys els ¾ dels socis presents en Assemblea General Extraordinària convocada amb aquesta única finalitat.

CAPÍTOL VIII. Règim econòmic de l'Associació

Article 43

L’Associació portarà una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, fidel i que permeti seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals. Aquesta comptabilitat es plasmarà en un llibre de caixa i un llibre de comptes anuals. Aquest últim serà accessible al públic.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

El President i Vice-president de la Junta Promotora de l’Associació quedaran com a President i Vice-president de l’Associació a partir de la legalització dels presents estatuts fins a l’elecció d’acord amb el previst al Capítol IV amb un màxim de dos anys. En la primera elecció no serà necessària la condició d’antiguitat prevista a l’article 33.

Segona

La constitució del Consell Consultiu es farà el més aviat possible amb un termini màxim de 2 anys. Les seves funcions assumides per l’Assemblea General.

Tercera

El pressupost anual de l’Associació tindrà un límit de vint-i-cinc milions de pessetes.

Barcelona, solstici d’hivern de 2011

DE MIS IMPUESTOS A LAS IGLESIAS CERO

La Iglesia Católica recibe al año 11.000 millones de las arcas públicas

Miles de millones en donaciones, subvenciones, impuestos, cesión de terrenos y otros privilegios, sin explicaciones y en mitad de una absoluta opacidad. Así son las cuentas de la Iglesia católica en España, según recoge el Anuario de la Laicidad en España 2011, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que se presentó en el Ateneo de Madrid a finales del mes de Mayo del presente año, con aportaciones de AMAL.

El IRPF, las exenciones tributarias y otras prebendas.

249 millones: Asignación IRPF

La Iglesia destina la asignación del IRPF íntegra a la financiación del culto y el clero.

Hay que recordar que esta cantidad que se indica en la casilla de declaración ante Hacienda, no es una cantidad adicional que pagan los católicos. Por el contrario esta cifra se detrae de las inversiones en lo público, dedicándose en exclusividad a la financiación del culto religioso.

80 millones: "Otros fines"

Es la parte que recibe de la casilla "otros fines" del IRPF. Va a diferentes proyectos de instituciones católicas.

2.000 millones: Sin impuestos… más la subida del 0.55 % al 0,7 %

Es el ahorro por la exención del pago de impuestos como el del IBI, el de patrimonio, licencias de obras... La iglesia católica estaba exenta de I.V.A., pero la Comunidad Económica Europea obligó a eliminar este privilegio, considerando que la Iglesia Católica era una empresa privada. Zapatero para compensarla les subió del 0,55 % al 0,7 %, por lo que cada vez que pagan el I.V.A, realmente lo pagamos nosotros.

4.600 millones: Profesores y conciertos

Recibe del Estado para pagar a los 16.000 profesores de religión de los colegios públicos y financiar centros concertados.

3.200 millones: Atención sanitaria

Para financiar tanto dispensarios y centros para transeúntes, como hospitales y centros de salud dirigidos por órdenes religiosas.

25 millones para funcionarios

Le entrega el estado para el pago del sueldo de los religiosos que ejercen como capellanes en cárceles y cuarteles.

500 millones: Monumentos

Es el dinero que recibe para financiar las labores de conservación del patrimonio artístico propiedad de la Iglesia

290 millones: Eventos locales

Subvenciones para abonar los gastos de eventos religiosos y asociaciones de ámbito local

100 millones: Jornada de la juventud

Es el dinero que, según las previsiones, costará al erario público las Jornadas de la Juventud que se celebraron este verano en Madrid.  

Suman más de 11 mil millones de euros.

Una media de 250 euros por habitante que, sea o no creyente, ve cómo esta importante cantidad se extrae de los presupuestos de las distintas administraciones públicas (Estado, comunidades autónomas, diputaciones y ayuntamientos). A esta cifra sería necesario añadir las aportaciones, más pequeñas, a otras iglesias.

No se cuentan en esta relación los ingresos por visitas a los monumentos en manos de la Iglesia Católica ni las subvenciones de las Comunidades Autónomas y Entidades Locales a asociaciones y organizaciones de la iglesia. Tampoco se han sumado las cantidades que el Estado deja de ingresar por las desgravaciones fiscales. Además: La iglesia católica oficial española es propietaria, a través de sus más de 40.000 instituciones (diócesis, parroquias, órdenes y congregaciones religiosas, asociaciones, fundaciones, universidades, etc.) de un enorme patrimonio consistente en bienes mobiliarios, inmobiliarios (Ejemplos: más de 100.000 propiedades y aproximadamente el 70% del suelo habitable de Toledo, Ávila, Burgos y Santiago y unas 120.000 hectáreas en tierras agrícolas) suntuarios (enorme patrimonio en joyas, trajes, etc.) obras de arte, capital en fundaciones, pues aunque tengan autonomía jurídica y administrativa, no dejan de formar parte de la misma organización eclesial.

También participa en el sector financiero español (fundamentalmente cajas de ahorro). Posee innumerables empresas mediáticas y de comunicación social, así como del mundo editorial. Es participe, además, de acciones en multitud de grupos empresariales de diversos ámbitos.

Es evidente que, de forma más o menos legítima, recibe donaciones directas de sus fieles y que, ilegalmente, se nutre de diversidad de beneficios fiscales o regalías públicas y privadas participando, así mismo, en suculentos negocios de todo tipo y actividad. Pero también se apropia, presuntamente, de forma ilegal, del patrimonio gracias a la Ley Hipotecaria que permite a la Conferencia Episcopal registrar a su nombre inmuebles, templos, cementerios, casas sacerdotales, etc., que carecen de títulos de propiedad.

La cifra estimada que el Estado (Central, autonómico y local) ha entregado directamente y a fondo perdido a la iglesia católica en 2010 ha superado los 11.000 millones de euros, cifra que a lo largo de 2011 puede verse incrementada.

¿Para qué se utiliza ese dinero?

AMAL denuncia qué tanto la jerarquía de la Iglesia como las organizaciones católicas financiadas a través de los supuestos fines sociales, "dedican gran parte de sus recursos a sufragar costosas campañas para promover la represión sexual, la discriminación por razón de género u orientación sexual, contra la libertad de la mujer, contra los avances científicos o contra la eutanasia y la muerte digna". De la misma manera utiliza su poder económico para influir mediante sus lobbies en el aparato del Estado, es decir, en los poderes legislativo, judicial y ejecutivo.

En definitiva para organizar campañas políticas que impidan que nuestro país se desarrolle y progrese en consonancia con los avances en los derechos de los ciudadanos/as, culturales y científicos.

Hay que indicar, una vez más, que es el Estado es el que debe cumplir con dar cobertura a las necesidades sociales y no delegar subsidiariamente en ninguna organización privada. En cualquier caso y si de forma puntual y temporal fuese necesaria esa actuación privada, esta tendría que tener las mismas reglas del juego que cualquier ONG, es decir su prestación debería cumplir:

            A.- No desarrollar ninguna ideologización religiosa, sexista, homófona o antidemocrática.

           B.- Presentar un proyecto, que sea evaluado según normas, aprobado en consideración de su necesidad e importancia y, al ser con dinero público auditado una vez desarrollado.

Desde una perspectiva de un Estado Laico proponemos diversas alternativas:

1.- Anulando las subvenciones a la Iglesia no sería necesaria la ampliación de la jubilación a los 67 años. 

2.- Según Izquierda Unida se podrían crear 400.000 puestos de trabajo.

3.- No sería necesario recortes sociales en:

Educación                                                                             2.840,58          8,1 %

Sanidad                                                                                 4.254,49          8,2 %

Pensiones                                                                              1.500               congelación

Servicios Sociales y promoción social                                   2.515,58          8,1 %

Acceso a la vivienda y

fomento de la edificación de protección pública                  1.209,66          19,3 %

                                                                                            12.320,31 millones €

No se tiene en cuenta los recortes que de manera adicional ejecutan algunas autonomías, ni tampoco la proyección al presupuesto del año 2012.

Las cifras son claras y por esta situación AMAL inicia una campaña de información y denuncia, con el objetivo de coordinar con los ciudadanos, la EXIGENCIA DE LA INMEDIATA ANULACIÓN DE ESTA FINANCIACIÓN A LAS IGLESIAS.

Respuestas a algunas preguntas.

En muchas ocasiones los católicos argumentan las tremendas ventajas que las actuaciones de la iglesia católica ocasiona al Estado.

Preguntas

·5.141 Centros de enseñanza; 990.774 alumnos. (Ahorran al Estado 3 millones de euros por centro al año)

·107 hospitales (Ahorran al Estado 50 millones de euros por hospital al año)

·1.004 centros; entre ambulatorios, dispensarios, asilos, centros de minusválidos, de transeúntes y de enfermos terminales de SIDA; un total de 51.312 camas (Ahorran al Estado 4 millones de euros por centro al año)

·Gasto de Cáritas al año: 155 millones de euros (salidos del bolsillo de los cristianos españoles)

·Gasto de Manos Unidas: 43 millones de euros (del mismo bolsillo)

·Gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund): 21 millones de euros (¿Imaginan de dónde sale?)

·365 Centros de reeducación para marginados sociales: ex-prostitutas, ex-presidiarios y ex-toxicómanos; 53.140 personas. (Ahorran al Estado, medio millón de euros por centro)

·937 orfanatos; 10.835 niños abandonados. (Ahorran al Estado 100.000 euros por centro)

·El 80 % del gasto de conservación y mantenimiento del Patrimonio histórico-artístico. (Se ha calculado un ahorro aproximado al Estado de entre 32.000 y 36.000 millones de euros al año)

A todo esto tenemos que sumar que casi la totalidad de las personas que trabajan o colaboran con Manos Unidas, Cáritas, etc... son voluntarios 'sin sueldo' (aunque a algunos les extrañe es cierto, hay personas que trabajan por los demás sin pedir a cambio un salario), realizando su labor para ayudar a los demás sin pedir nada a cambio.

¿En cuánto podríamos cuantificar su trabajo?

Esta es la razón por la cual el Estado sigue dando algunas ayudas a la Iglesia Católica, porque le sale muy, pero que muy barato.

Lo asombroso es que nadie (o muy pocos) saben de este ahorro esencial para que la economía española 'vaya bien'.

Como contrapartida ¿Cuantos comedores para indigentes ha abierto CC.OO.? ¿Cuantos hospitales para enfermos terminales y de SIDA mantiene abiertos UGT? ¿A dónde puede ir un necesitado a pedir un bocadillo a la sede del PP? o ¿a la del PSOE? o ¿a la de IU?... Pues todos estos viven de nuestros presupuestos...

Respuestas

Estas afirmaciones son falsas e interesadas, muy típicas en todo lo que afecta a la iglesia católica.

En general TODOS los centros de enseñanza y sanitarios católicos son de propiedad privada, por lo que como es natural cobran a los alumnos y enfermos, no son gratuitos como los públicos, pero además concertados, dándose la circunstancia de que en unos negocios privados, donde además imponen una educación sectaria, es decir religiosa, son financiados por las diversas instituciones públicas. Todos sabemos que donde no hay recortes es en la concertada, donde la iglesia controla el 84 % de estos centros.

El llamado Patrimonio Histórico, en general es también propiedad de la iglesia y además de recibir subvenciones cobran por las visitas. Quien haya ido, por ejemplo, a la Mezquita de Córdoba habrá comprobado cómo además de llamarse ahora Catedral cobran una sustancial entrada.

El hablar de Cáritas, Manos Unidas, albergues… hay que decir que en primer lugar es el Estado quien debe atender esas necesidades, pero si puntualmente es necesario desarrollar una obra social sustituyéndole, deben entrar con las mismas reglas del juego que el resto de las ONGs, es decir:

                       

No realizar ninguna acción de ideologización

                        Presentar un proyecto y entrar en concurso según necesidades y prioridades

                        Al ser dinero público, rendir cuentas, es decir ser auditados.

No nos extraña que haya personas que trabajan sin salario. Lo sabemos, en España hay casi un millón de voluntarios, que no cobran por su trabajo y son civiles sin depender de ninguna iglesia, que participan sin influir en las creencias de las personas.  Y también hay que decir que son CARITAS, MANOS UNIDAS, LEGIONARIOS DE CRISTO, MENSAJEROS DE DIOS, etc…las que se llevan la mayor parte del presupuesto dedicado por el Gobierno Central, Comunidades y Ayuntamientos para cooperación y esta sustancial partida no se encuentra entre los 11.000 millones que recibe anualmente la iglesia..

Por otra parte, hay que tener cara para indicar como obligación de un estado aconfesional el “Gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund)”: 21 millones de euros (¿Imaginan de dónde sale?). Pues claro, en parte de las arcas del estado y en parte de lo que los ciudadanos aportamos generosamente en esas campañas que todos los años hacen. ¿Creen que se nos olvido ya, el “día del Domund”?

Y para finalizar, arremeter contra los sindicatos y los partidos por no dedicarse a realizar “obra social” es eso… confundir la separación iglesia-estado, como mínimo.